Thursday 30 de August de 2007, 00:00:00

Relat de l´ascensió al Pico de Posets, el dia 28 d´agost del 2007.

[+] click para ampliar Refugi Angel Orús

[+] click para ampliar Als peus de la Canal Fonda

[+] click para ampliar Cim! (com no, amb la samarreta!)

[+] click para ampliar Diente de Llardana

[+] click para ampliar

Vam marxar dilluns 27/8 al matí, per arribar al migdia al poble d´Eriste, al costat de Benasque. Després de 10 km per una pista relativament apta per a cotxes, arribem al pàrquing. Primer sorpresa, temperatura de 35 graus!!! Les nostres botes són massa calentes per a aquestes temperatures! Què hi farem! Comencem la pujada fins al refugi Angel Orús, remontant una vall molt maca i frondosa. A mitja tarda arribem al refugi, el "rompechulos" (rampa final fins al refugi) ens ha cansat bastant, les motxilles són pesades, i la temperatura molt alta (per ser alta muntanya). Però el refugi és magnífic, amb una terrassa penjada sobre la vall on s´hi està de meravella!
Total, cuinem el sopar, i a dormir, en una habitació de 6 places amb dutxa!!! (excepcional per ser un refugi, on normalment només hi ha 2 o 3 habitacions per a tothom). L´ambient és de muntanyencs i no de "restaurant i hotel de muntanya per a domingueros" en què s´estàn convertint la majoria de refugis pirinencs (sobretot els que estàn a poca distància del cotxe). A les 22h, tothom ja està en silenci a les habitacions. Estem acompanyats d´un grup de 4 francesos, tots gent gran excepte un home d´uns 40 anys. Sembla mentida que vulguin pujar al Posets, pero sí. Tot i que la veritat és que ningú va roncar gaire, per no perdre la tradició el meu total d´hores de son va ser 0, però tot i així ens aixequem a les 6, preparem els trastos i esmorzem a les 6:30. A les 7:15h comencem a caminar, fa una temperatura ideal (tot i ser aquelles hores i a 2100m). Quasi tots els del refugi sortim a fer l´ascensió. Dos irlandesos d´uns 70 anys ens encalcen i fins i tot ens superen, sembla mentida el ritme que portaven amb la seva edat. Anem guanyant metres, pugem per la anomenada canal fonda, que es fa menys dura del que pensàvem, excepte a la part final. Estranyament només queden un parell de congestes de neu per dir-les d´alguna manera.
Arribem als 3000 metres, i allà comença la part més dura, l´alçada es nota i el camí es fa molt costerut, anem guanyant metres bastant lentament, però intentant mantenir un ritme. A uns 100 metres del cim, deixem les motxilles per a pujar l´aresta final, bastant aèria però fàcil, i arribem al cim, després de 4h d´ascens. Les vistes són impressionants!!! Podem identificar el massís de les Maladetes amb l´Aneto just al davant, el Monte Perdido amb el seu glaciar, fins i tot la Pica d´Estats, i el Vignemale!  El dia és sensacional, estem molt amunt, però la temperatura és ideal, no fa gens de fred i no fa massa vent, ens asseiem i descansem bastant.
Al cim ens trobem a els companys francesos de l´habitació, que han sortit abans del refugi. Ens quedem alucinats al assabentar-nos que un d´ells té 78 anys!!!!!! Increíble!!!
Comencem a baixar, ens espera un descens de gairebé 2000 metres de desnivell fins al cotxe. Baixem fins a on comencen els prats, allà dinem. Arribem al refugi a les 15h, ens prenem un refresc, paguem, recollim el material que havíem deixat allà, i continuem el descens fins al cotxe, on arribem a les 19h més o menys. Estem absolutament fets caldo, però feliços!